Què és InMyDarkroom
InMyDarkroom és un cens col·laboratiu que reuneix les cambres fosques professionals i aficionades de tot el món, per celebrar l'art de la fotografia analògica i inspirar qui vol començar aquest camí.
Mostra la teva cambra fosca
Tens una cambra fosca? Gran o petita, afegeix-la a la col·lecció. N'hi ha prou amb tres fotos i unes quantes línies per explicar-la.
Cada cambra fosca ajuda a comptar quantes n'hi ha encara, i potser convenç algú a construir la seva.
Qui hi ha al darrere
Em dic Francesco Mussida, soc positivador analògic i formador. Fa uns anys vaig llegir a The Guardian un article sobre cambres fosques històriques ja en desús, i sobre l'ofici del positivador. Em va impressionar tant la calma i la bellesa d'aquelles cambres fosques que vaig decidir crear tot un projecte per celebrar no només la figura del positivador analògic, sinó també el lloc on treballa: la cambra fosca.
La cambra fosca és al centre de la meva feina de cada dia. Des de fa més de deu anys agito tancs de revelat i preparo químics, transformant les pel·lícules en còpies en gelatina de plata, amb càmeres d'època, pel·lícula i paper baritat, sense cap intervenció digital. Positivar, per a mi, és completar un punt de vista que, al meu entendre, la presa només expressa en part, i considero cada còpia una extensió física del subjecte que retrata. En la meva feina personal fotografio la relació entre l'ésser humà i el món vegetal: voldria mostrar com es veu la natura, però sobretot com la sentim.
La passió per aquests llocs m'ha portat, amb els anys, a construir diverses cambres fosques, per a mi i per a altres fotògrafs. Les conec bé també des de la banda de qui les projecta, i sé quanta cura i quantes decisions hi ha darrere de cada habitació, fins i tot la més petita.
Amb InMyDarkroom intento explicar el present del que són avui les cambres fosques, un present que malauradament sempre corre el risc de perdre's en l'entropia del progrés tecnològic. Posades l'una al costat de l'altra, aquestes habitacions expliquen un ofici i unes històries que, al meu parer, val la pena escoltar.